Quan ahir mirava el món
 |
| Dedicada a la Dolors Vinyoles |
no ho feia pas amb els ulls d’ara
tot i fer el mateix camí
veia però no me n’adonava.
Ha passat d’un temps ençà
que les portes són més amples
finestres per tots costats
per veure el bosc i la plana.
Ara passo pel carrer
veig botigues ben posades
veig gent que avança a preu fet
veig emocions a les cares.
He trobat antigues veus
gairebé mig oblidades
i he tornat a versejar
amb velles noves paraules.
Gràcies pel que m’has donat
un i mil cops, moltes gràcies
Dolors, saps bé que per mi ha estat
un renéixer a cada passa.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada