Arbre i gent

Si pogués parlar amb els arbres
em parlarien de foscor, 
dels dies que sota terra
van passar fins veure el sol

de l’emoció que sentiren,
de l’emoció i el dolor 
en passar de la foscúria 
a tota aquesta claror 

Si pogués parlar amb els arbres
em parlarien d’amor 
dels que es queden sota terra
ja per sempre en la foscor

i s’endinsen i s’endinsen
cap al fons amb goig constant
perquè les arrels desitgen  
la nissaga ufana i gran

Els arbres em parlarien  
del llarg hivern tant silent
de la fredor sota terra
fins que no arriba el bon temps


I també recordarien
l’esforç que fan les arrels
en arribar la primavera
amb un enrenou molt intens

Despertant totes a una
per tal de guanyar l’espai
perquè les arrels aguantin
un tronc fort i un gran copam

i em parlarien del gaudi  
de fer germinar i dar flor, 
i dar fruita i moltes fulles 
per protegir-les del sol 

Parlarien de l’alegria, 
del goig i l’agraïment
de formar part de la terra
i d’oir el cant dels ocells

les rialles de la quitxalla
el xerroteig de la gent
els sorolls de tantes màquines
que no paren ni un moment

Em dirien tantes coses 
si poguéssim parlar amb ells
que viuríem la natura
formant un tot arbre i gent
                        Rosa Bruguera, febrer 2016