Una amiga recordant la Muriel Casals em va dir:
"sense adonar-me’n quan penso en la Muriel em ve al cap Antoni Gaudí, tots dos van morir en un moment de creativitat i de plenitud, ambdós tenien un projecte de gran dificultat, tots dos moriren com a conseqüència d'un desgraciat accident. Per la seva magnitud molta gent titllava els projectes d’impossible portar a terme, però ja ho veus, amb totes les dificultats de fora i de dins i només amb les aportacions de gent anònima, aviat s’haurà acabat la Sagrada Família, una obra admirada per la gent de casa i per tot el món.
Sobre uns sòlids fonaments en Gaudí i la Muriel van començar a pujar les parets, no han vist l’obra acabada però estic convençuda que el somni de la Muriel també serà realitat, ja sabem que no serà fàcil, que ens posaran tots els entrebancs possibles però ho aconseguirem".
"sense adonar-me’n quan penso en la Muriel em ve al cap Antoni Gaudí, tots dos van morir en un moment de creativitat i de plenitud, ambdós tenien un projecte de gran dificultat, tots dos moriren com a conseqüència d'un desgraciat accident. Per la seva magnitud molta gent titllava els projectes d’impossible portar a terme, però ja ho veus, amb totes les dificultats de fora i de dins i només amb les aportacions de gent anònima, aviat s’haurà acabat la Sagrada Família, una obra admirada per la gent de casa i per tot el món.
Sobre uns sòlids fonaments en Gaudí i la Muriel van començar a pujar les parets, no han vist l’obra acabada però estic convençuda que el somni de la Muriel també serà realitat, ja sabem que no serà fàcil, que ens posaran tots els entrebancs possibles però ho aconseguirem".
El nostre és un somni de llibertat per això no pot fracassar, si
anem tots junts guanyarem la independència. En record d’aquell 10 de juliol en què es va
iniciar el procés de la ciutadania en marxa.
el coratge de les ones i de ràbia el cor encès
ni mai podrà dominar avançarem amb més valor
les riuades que es desborden. ara cents, després milers.
Ni mil tanques ni presons, Ningú no ens podrà aturar,
ni tot l’exèrcit en guerra ni enemics ni botiflers,
ens farà flectar els genolls fins haver recuperat
ni ens farà llepar la terra. la llibertat que ens han pres!!!
Rosa
Bruguera, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada