entre llençols blancs solia passar
l’olor de net m’era companyia
solcant cingles, roques i barrancs
Per planures verdes de conreu eixien
sons de la terra per portar-me lluny
lliscant pels núvols els llamps m'il·luminen,
suaument em porten als cimals més purs
suaument em porten als cimals més purs
I empesa pel vent de joia em fondria,
el so de les fulles s'esponja al meu pas,
per l’aire s’escampa dolça melodia
com una sonata de Mozart o Bach.
Rosa Bruguera
Rosa Bruguera


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada