El meu blanc és d’un matí,
un jorn de finals d’hivern,
amb el cel d’un blau molt fi
i un sol amorós, matern.
La nit de pluja gelada
però el matí era tan viu
que vàrem fer una escapada
seguint el corrent del riu
Un blanc sense cap petjada
trencat per l’aigua del riu,
blanc divers per l’alenada
del sol fort o més gasiu.El goig en tothom traspua
pel paisatge colpidor
de la capa sense màcula
que ho cobreix tot de blancor.
de la capa sense màcula
que ho cobreix tot de blancor.
AigüesTortes, quin miracle!
quina sorpresa més gran
el d’aquell gran espectacle
tants colors en un sol blanc.Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada