L’estiu
que porta un pessic de peresa
amb
el càlid ambient embolcallant
i ens deixa gronxar en l'apatia espessa
i ens deixa gronxar en l'apatia espessa
del
pensament, que fuig embadocat
pel
remugar de l’aire entre les fulles,
pel
pàl·lid blau del cel que s’entreveu,
pel
sol que ho crema tot amb sa besada,
pels
ocells saltant de branca en branca
sens
deixar ni un moment de refilar,
per
la rosada fresca en cada fulla
si
algun dia et dóna bo matinejar
i a
l’ombra agraïda de l'olivera
per la
pluja dolça del fervent estiu,
en
els fulls del llibre que vas llegint


