divendres, 22 de gener del 2016

Intent de Rondalla

 tot recordant  Antoni M. Alcover que
             "anava recollint ab tota calma les rondalles que me sortien ensá y enllá, fossen 
senceres o esforrallades, sense refuarne cap per poch prenidora que fos"

Si un dia veieu una cosa grossa que avança i us fa molta por
perquè és grisa i és polsosa, i té banyes i cua i tot;
fregueu-vos ben bé el ulls, podria ser un ós ferotge 
o potser un elefant  o també un grandiós  gegant 
per no dir una altra cosa que ens podria fer més mal.

Una nit molt negra i fosca, mig perdut en bosc espés 
solitari, això pensava, el fill petit del pagès; 
com que tot era tan negre i ja no es veia res de res 
va decidir amagar-se tot buscant un bon recés.

La béstia que l’espantava, ni era béstia ni era res
no eren branques d’un arbre, tan sols una roca més.
El que sí dels fons venia, era un home molt elegant
es va dir tindré companyia, sense saber que era Satan.

Què fas minyó ací dessota, si véns amb mi pots comptar
amb una llàntia ben encesa  i un palau ple de menjar.
Sí ho vols no et faltaran riqueses,  ni criats ni vestits ben cars
ja no caldrà que treballis ni que et perdis pels viaranys

Jo no vull pas les riqueses, ni vull joies ni cap palau
sols vull allò necessari  per formar la meva llar.
Al matí en despertar-se, l’home ja no hi era pas,
un altre de lluny venia, aquest mig esparracat.

Minyó fa dies no menjo, què em podries ajudar?
Aquí teniu el que porto jo ahir ja vaig sopar.
Més enllà un ocell va caure que no sabia volar
el minyó s’enfila a l’arbre i el retorna al seu nial

La mare tota cofoia d’arreplegar-los tots al nier
li fa una gran refilada i amb ella tots els ocells.
Aquest noi va per la terra tot content i fent el bé
i per això no hi ha cap diable que pugui dar-li torment

El final d’aquesta història el podeu tenir ben clar
si tu pots ajudar els altres, els altres t’ajudaran
i deixaràs la terra neta, de lladres i de malvats
i tots serem tan feliços que el cel serà molt més blau,
les plantes molt més ufanes, de cases no en faltaran,
ningú caldrà que es defensi perquè ningú atacarà 
i tornaran les rialles dels petits i dels més grans.
                                                          Rosa Bruguera