Petita, divina flor                         

 recordant Màrius Torres i Joan Sales

M’he enamorat d’una flor, tan menuda com ufana

petita, divina flor del mig de la penyalada

Al seus peus la immensa mar, blau el cel, la mar de plata

El  penyal un paradís,  Venus la meva flor galana.

M’hi he aturat en passar, en tornar,  altra vegada

no sé pas si s’ha adonat, que jo n’era enamorada

Crocus, petita gran flor,  no tem pas la tramuntana,

ni el garbí,  ni el de llevant però frisa amb la marinada

Vol sadollar-se de mar, sentir la dolça abraçada

entre la terra i el cel, amb el bes de matinada

Tan bon punt me n’he allunyat, que ja he sentit tota l’ànsia                                                 

Si pugués m’hagués quedat per fer parlar la meva ànima

Tot neulida d’enyorança, tanco els ulls, la veig encara

però bé sé que no hi serà quan els obri altra vegada.

Rosa Bruguera,  Barcelona, 17 d’octubre del 2015

 Foto de R. Bruguera, Crocus, de la família Iridaceae, 

bons records del viatge tan fantàstic per Astúries i Cantàbria (Oyambre)

 amb les meves germanes  Dolors i Anna.